Sur le paysage sociolinguistique et identitaire d'al- Andalus : observations historiques, systémiques, et voies de recherche - Archive ouverte HAL Accéder directement au contenu
Communication Dans Un Congrès Année : 2017

Sur le paysage sociolinguistique et identitaire d'al- Andalus : observations historiques, systémiques, et voies de recherche

Résumé

Aquest treball va ser presentat en Granada (2017). Abans de interpretar els materials lingüístics disponibles, notablement materials toponímics, la comunicació volia examinar els principis de la gènesi històrica i antropològica de al-Àndalus. Les vies de les identitats hispàniques medievals i de llur sistema precedeixen les hipòtesis sociolingüístiques que podem enunciar després. El sistema “tripolar” fundat pel autor a propòsit del Magrib (des de 1996) no pot ajustar-se correctament a la situació de la península sobre dominació musulmana, malgrat algunes correspondències superficials. Ací la realitat fonamental és la dominació cultural i oficial de la llengua àrab (de tipus binari) sobre dos llengües minoritzades del terreny: el bereber i el romànic, en realitat llengües ordinàries de comunitats de pagesos invisibles des dels centres polítics i culturals de al-Àndalus. Nogensmenys, la immensa majoritat dels treballs tradicionals sobre al-Àndalus postulen a tort (sense proves diacròniques) una arabització pregona, poc realista, del país. Cal dir que tot això és una conseqüència normal de la metodologia principal dels historiadors del domini, que consideren exclusivament llengües escrites (àrab, llatí) i pareixen desproveïts amb llengües rurals no escrites. Per treballar èticament sobre les llengües minoritzades de al-Àndalus, la recerca col·lectiva té que orientar-se segons mètodes alternatives. Ho demostra per exemple la toponímia “àrab” dels països valencià i alacantí. Realitats toponímiques ací qualificades de “etiquetes” que no poden garantir allò que devia existir darrera. Al cap i a la fi, la reconquesta catalana entre Marca (Pirineus) i país valencià, els seus moviments toponímics, permeten imaginar noves interpretacions de les realitats i de la desaparició de al-Àndalus.
After considering the genesis of Al-Andalus, the paper gives a global interpretation of the polar sociolinguistic organization, proposed by the author for several years (for example, Manzano 1996). We may certainly observe that the Arab pole is the “high” one in the sociolinguistic system of Al-Andalus. But the Mozarabic pole and the Berber pole are often forgotten, denied or poorly considered, as they are mainly oral and cryptic languages, depreciated or invisible from the centre of Al-Andalus. In order to understand the sociolinguistic system of Al-Andalus, working methods need to be renewed, especially for stigmatised languages.
Después de examinar los condicionamientos históricos que han fundado la génesis identitaria de al-Andalus, tratamos de aplicar a la península ibérica el principio de organización sociolingüística «tripolar», planteado por el autor desde muchos años sobre el Magreb (por ejemplo, Manzano 1996). La reflexión, si bien confirma el status alto del polo árabe en el sistema sociolingüístico de al-Andalus, permite concluir que, pasando del Norte de África a Europa, el sistema tripolar no conviene para España. Aparece también que las cuestiones del «mozárabe» (polo románico) y del bereber (polo norte-africano) no fueron bien abordadas en el pasado. En efecto, la mayoría de los trabajos proceden de la observación de lenguas escritas, principio que seguramente no es el más adaptado para trabajar sobre una lengua oral, minoritaria y, a menudo, críptica. El bereber también ha sido mal considerado. Muchos científicos parecen olvidar que esta lengua, minoritaria en el espacio público, era desde la primera colonización árabe muy familiarizada con los procedimientos sociolingüísticos de ocultación. Por consiguiente, en el sistema sociolingüístico de al-Andalus es cierto que la reflexión sobre las lenguas orales estigmatizadas (lenguas neolatinas, bereber) debe fortificarse, pero a condición que los enfoques se lleven a cabo sobre nuevas bases.
Dans ce travail on examine quelques faits et hypothèses de contacts entre les langues et identités en présence dans la péninsule ibérique (al-Andalus) et en Afrique du Nord. Ces deux régions entretiennent des liens constants, et l’on peut penser au départ que ce qui se passe d’un côté peut aussi se produire de l’autre. C’est pourquoi, après le rappel des conditionnements historiques qui ont pesé sur la genèse identitaire d’al-Andalus, on applique à la péninsule ibérique le principe d’organisation sociolinguistique polaire posé par l’auteur depuis plusieurs années. La réflexion, si elle confirme et éclaire le positionnement très élevé du pôle arabe dans le système sociolinguistique d’al-Andalus, permet aussi d’entrevoir plusieurs difficultés sur la manière dont on a jusqu’à présent posé les questions du « mozarabe » (pôle roman) et du berbère. Il est probable qu’on a simplifié, voire caricaturé le premier. On oublie souvent que le roman originel fut fondamentalement oral, à une époque où la Romania est en général mal connue. Néanmoins, la réflexion principale menée se fonde sur l’observation de langues écrites, qui n’est certainement pas la plus indiquée pour travailler sur une langue orale, minorisée et, bien souvent, cryptique. Le berbère a été également oublié de la donne. La manière dont on l’aborde en général ne convient pas davantage à une langue principalement orale et fortement minorisée, familière des procédures sociolinguistiques de dissimulation. Dans le système sociolinguistique d’al-Andalus, il est donc probable que la réflexion sur les langues orales stigmatisées (roman, berbère) devrait être reprise, mais à condition que les approches soient menées sur des bases nouvelles. Peut-être pourra-t-on alors enrichir notre connaissance anthropologique d’al-Andalus, et lever des inconnues qui pèsent sur notre compréhension globale de cette région et de cette époque de la Méditerranée occidentale.
Dopo aver esaminato la genesi di Al-Andalus, il documento fornisce un'interpretazione globale dell'organizzazione sociolinguistica polare, proposta dall'autore da molti anni (ad esempio, Manzano 1996). Possiamo certamente osservare che il polo arabo è il polo “alto” nel sistema sociolinguistico di Al-Andalus. Ma il polo mozarabico e quello del berbero sono spesso dimenticati, negati o mal considerati, in quanto ripresentano principalmente linguaggi orali e criptici, deprecati o invisibili dal centro di Al-Andalus. Per capire meglio il sistema sociolinguistico di Al-Andalus appare necessario procedere al rinnovo di metodi di lavoro, soprattutto per le lingue stigmatizzate.
Fichier principal
Vignette du fichier
Sur le paysage sociolinguistique et identitaire d'al-Andalus 2017.pdf (565.39 Ko) Télécharger le fichier
Origine : Fichiers produits par l'(les) auteur(s)
Loading...

Dates et versions

hal-02501041 , version 1 (06-03-2020)

Licence

Paternité

Identifiants

  • HAL Id : hal-02501041 , version 1

Citer

Francis Manzano. Sur le paysage sociolinguistique et identitaire d'al- Andalus : observations historiques, systémiques, et voies de recherche. 2º Forum Euro-amazigh de la recherche (Onomastique berbère et de la Péninsule Ibérique), May 2017, Granada, Espagne. ⟨hal-02501041⟩
123 Consultations
456 Téléchargements

Partager

Gmail Facebook X LinkedIn More